hasta olvidar los sueños que en ellas habitaron
sellando nuevamente, cualquier poro
capaz de permitir el inicio de lo onírico.
Hoy voy a perderme entre arenas que vuelan
al contacto de cualquier viento,
así la mirada no se detendrá ante la huella
de aquello que ha de llamarse olvido.
2 comentarios:
Palabras silenciadas que se olvidan de los sueños. Miradas que se esconden de la huella del olvido.
Recuerdos, nostalgia, melancolía, rabia, pataleo,resistencia,...
Poesía para la edad adulta.
Un abrazo de Mos desde la orilla.
He amagat sota un mur de pedra
amb pessics de sorra
que el vent desfà
les darreres paraules
abans d’encetar
el camí del desert,
del desert de l’oblit...
Duré mentre
es mantingui el record,
el ressò dels mots
que ahir vaig escoltar
al Cafè dels Poetes
amb la seva veu de vellut,
càlida, espaiada,
que em portà per uns instants
a dansar de memòria,
els seus versos
amb música de bolero.
Vindran a buscar-me
els petits grans
del immens desert
per soterrar-me
en un adéu etern,
en un silenci plàcid
a l’abric de l’embolcall
dels penúltims papers
escrits pensant en ella,
abans de fondrem
en la foscor daurada
d’una posta de sol
al desert del meu oblit.
Publicar un comentario