No es freda la nit

No, ja no es freda la nit
quan a la meva vora arribes
porta’n entre les teves mans
un camí per recorre junts.
Ja no es gris cap dia
desde el mateix instant
que vas obrir
els tancats panys de ferralla
que rovellats cobrien
la meva porta.
No caben hiverns de neu
on ara viu un etern jardí
de il•lusions compartides.
Ara, ets tu qui fa sortir
dels meus llavis muts
durant tant de temps
aquelles paraules prohibides
per el cor
desprès de cert atac
de rebel•lia.
Tu qui a la meva estora
has fet posa’s els núvols
on visc feliç
amb la teva companyia.
Troba’m els teus ulls càlids
Omplin la meva vida.